Les noces de Fígaro

Aquesta és la primera entrada d’aquesta llibreta i em fa il·lusió que sigui precisament per aquesta obra. Les noces de Fígaro ha estat escollida pel Lliure per celebrar els seus 40 anys. Es una tria molt encertada per diversos motius. La primera versió estrenada l’any 1989 va ser una de les darreres obres en què Fabià Puigserver va participar com a escenògraf i director. A més, és l’obra del Lliure que s’ha representat més cops perquè es va traduir al castellà i va fer una gira per Espanya. En Lluís Homar, que va ser en Fígaro de la primera versió, ara ha dirigit aquesta amb un resultat molt bo.

Han volgut respectar l’escenografia inicial pensada pel teatre de Gràcia i en Rafael Lladó, ajudant d’en Fabià en el seu moment, l’ha adaptada a la sala gran de Montjuïc. No és casualitat que les arcs de l’escenografia s’assemblin tant als arcs que trobem a la sala. En Fabià va fer els dos dissenys amb molt poc temps de diferència.

Tampoc no han canviat res de la dramatúrgia ni de l’estil del vestuari. El grup d’actors i actrius, on només la Mònica López havia participat en la gira espanyola de la versió anterior, estan tots a un nivell molt alt. M’han vingut al cap tantes i tantes representacions dels primers anys del Lliure quan sorties del teatre pensant que tothom havia estat al seu lloc fent bé la seva feina i mostrant-se com a grup de teatre, com un equip unit i equilibrat. Evidentment, ara no ha estat representada per una companyia estable, però la seva professionalitat ha fet que ho semblés. Vull destacar l’excel·lent treball de la Mar Ulldemolins que, per mi, fa una de les seves millors actuacions, per no dir la millor. També un Joan Carreres molt madur i ple de matisos.

A més, vull subratllar la eficient il·luminació, que reforça l’alegria de les escenes dels interiors i ambienta molt bé l’ombrívola escena del jardí.

L’únic però que vull afegir és la dificultat que hem tingut els espectadors per poder seguir la lletra de la cançó final. No sé si el problema estava en el volum de la música o, també, en la no adaptació d’algunes veus al to que la música exigia.

En definitiva, he gaudit d’una excel·lent nit de teatre i molt content d’haver participat en aquest homenatge al Fabià i a la fundació del Lliure.

 

Autoria: Caron de Beaumarchais. Direcció: Lluís Homar. Escenografia: Fabià Puigserver, Rafael Lladó. Repartiment: Manel Barceló, Marcel Borràs, Oreig Canela, Joan Carreras, Oriol Genís, Mónica López, Eduard Muntada, Victòria Pagès, Albert Pérez, Aina Sánchez, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi, Pau Vinyals

Fotos, vídeos i crítiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *