Calígula

Albert Camus va escriure una primera versió de l’obra l’any 1941. La versió final de quatre actes, és del 1944. Les diferències entre ambdues versions mostren l’efecte de la II Guerra Mundial sobre l’ànim de l’autor. Es va estrenar al Théatre Hébertot de París el 26 de setembre de 1945, sota la direcció de Paul Oettly i amb en Gérard Philipe de 21 anys fent de Calígula. El text és un exponent de l’existencialisme i no és gens fàcil de digerir. Calígula rebutja l’amistat i l’amor, la solidaritat humana senzilla i el ben i el mal. Com més lliure se sent, més amo és de la vida dels altres. Afirma que tots el homes moren i no són feliços, per tant la vida no té importància.

El que m’ha agradat més

Sens dubte, la magnífica interpretació d’en Pablo Derqui. No l’havia vist mai amb aquesta quantitat de matisos gestuals i orals. És un vertader recital! La Mònica López també està molt bé. Té un paper molt difícil i si no estès a l’altura del Derqui, es notaria molt. Se’n surt amb nota. La escenografia és prou suggerent i ajuda molt al desenvolupament de l’acció.

El que m’ha agradat menys

La diferència entre l’actuació dels dos protagonistes i la resta del repartiment. Suposo que és inevitable. Això provoca alguns canvis de ritme i de mobilitat apreciables. També lamento que no hàgim pogut gaudir d’una versió en català, tenint en compte que director, traductor i actors i actriu principals són catalans. Potser hi ha una raó de pes, però la desconec.

 

Autoria: Albert Camus. Traducció: Borja Sitjà. Dramatúrgia i direcció: Mario Gas. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricard Moya. Escenografia: Paco Azorín. Vestuari: Antonio Belart. Disseny de la il·luminació: Quico Gutiérrez. Fotografia: Alferd Mauve.

Imatges i comentaris

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *